Els noms epicens són aquells que, com Claude o Dominique, tant poden ser femenins com masculins. En aquesta història en Claude és ell i la Dominique és ella. Ell s'entossudeix a casar-se amb ella i, després d'endur-se-la a viure a París, s'entesta encara més a deixar-la embarassada. Finalment neix la seva filla, a qui posen el nom d'Épicène, agafat d'una obra teatral de Ben Jonson –coetani de Shakespeare– i que també és un nom epicè.

Quan neix la criatura, l'obsessió procreadora del pare es converteix en indiferència cap a la filla. Arrossegat per una ambició social també fora mida, convenç la seva dona perquè es faci amiga d'una parella de l'alta burgesia financera, la Reine i en Jean-Louis, les filles dels quals van a escola amb l'Épicène. Una parella amb qui en Claude manté un antic vincle secret en forma de greuge. 

I així aquesta novel·la narra la història d'un doble rebuig i d'una doble venjança –una de triomfant; l'altra, destinada al fracàs–. Nothomb explora amb la perspicàcia que la caracteritza les complexes relacions entre pares i fills i el ressentiment d'un amor no correspost. Així, construeix una mena de pervers conte de fades contemporani, una faula cruel, narrada amb concisió i contundència.