Una estada de dos mesos en una colònia d'artistes a Vermont enfronta en Peter, el narrador d'aquest relat, amb els fantasmes del seu passat: de sobte tot sembla recordar-li la Marcia, la dona que va conèixer trenta anys enrere, quan era un jove artista provant de fer-se un nom a la Gran Poma. El Nadal estrany que van passar plegats, esbrina ara, podria haver-li canviat la vida per sempre més, i la solitud inquietant del fantasmagòric paisatge nevat que l'envolta no fa sinó convidar-lo a revisitar aquells dies de descoberta i abandonament, i a imaginar la vida que no va tenir. A "Marcia de Vermont" Peter Stamm plasma amb la perícia i la precisió que el caracteritzen la dolorosa bretxa entre la realitat viscuda i la fantasia d'allò que podria haver estat que sovint acompanya la maduresa. "Stamm restitueix sentit a les paraules com només ho sap fer el bon escriptor". Martí Bassets, "El Periódico" "L'obra de Peter Stamm és una de les més exquisides i refinades que s'escriuen actualment a Europa". Diego Gándara, "La Razón"